Home Cultura Història

Història

Història i Geografía de Crevillent

Historia Crevillent

La vila de Crevillent es troba emplaçada al peu de la serra del mateix nom de 835 m, d’altitud, que pertany a l’extrem oriental de les Subbètiques i en les que es troben els pics de Sant Gaietà, Sant Juri, la Vella i el Puntal. Serra i plana són els elements que conformen el seu relleu, solcat per unes quantes rambles com el Barranc Fort, la Rambla de Castelar o Sant Gaietà.
Este relleu condiciona la seua geografia de manera que el nucli urbà compta amb barris formats per Coves-vivenda, tipus de vivenda més original d’estes comarques excavades en les vessants dels turons. En el seu terme municipal s’engloben altres pedanies com són Sant Felip de Neri, El Realengo, Barri de l’Estació, Las Casicas, El Rincón de los Pablos i el Barranc de Sant Gaietà.
El clima és de tipus semiàrid amb hiverns temperats i estius secs i calorosos. La temperatura mitjana és de 18é, amb mínimes a l’hivern de 3r i màximes a l’estiu pròximes a 40é. La pluviometria és baixa amb valors entorn de 298 l. concentrades en els mesos de tardor a base de pluges de gran intensitat que desaiguen a través de les rambles.
En la seua vegetació predomina el llentiscle, el coscoll, l’espart, el margalló i l’arç negre, amb algunes taques de bosc pineda localitzada en les ombries. En la plana al·luvial es troba la llacuna d’El Fondo, declarada paratge natural, on es poden contemplar espècies com el blavenc imperial, el sarset Padilla o el flamenc.
La principal activitat de la seua economia és la indústria de la catifa, l’antecedent de la qual es remunta a l’edat mitjana i està en la tradició de la manufactura de l’espart i del jonc.
La seua activitat industrial es veu afavorida per les excel·lents comunicacions a través de la carretera amb les N-340, l’autovia del mediterrani A-7 (alacant-múrcia, l’autovia AP-7 que connecta Crevillent i Cartagena, així com per la seua proximitat a l’aeroport de l’Altet o el port d’Alacant.
Els seus inicis daten del paleolític superior, fa uns 30.000 anys, però és a partir del calcolític en el poblat de Les Moreres on es troben vestigis de forma constant. Destaquen els segles que corresponen al Bronze Final i Ferro Antic, fa uns 2.770 o 3.000 anys, en els que el poblat de la Penya Negra s’erigix en enclavament fonamental per a conéixer els orígens de la cultura ibèrica. És en estos moments quan es poblen per primera vegada estos turons, que permeten l’entrada en relació per mitjà de sistemes comercials, de les cultures més determinants de la península, com són la Tartéssica a Andalusia, Cogotas en l’Altiplà i el Bronze final Atlàntic en la fatxada oest. L’objecte d’este comerç va ser la florent metal·lúrgia de la zona.
De l’època romana abunden les viles situades en els plans del terme municipal. Les excavacions en La Canyada Joana han tret a la llum un edifici dels segles IV i V amb excel·lent grau de conservació dedicat al premsat i emmagatzemat d’oli.
L’origen del cas urbà és islàmic, Qirbilyan, conforme era conegut en llengua àrab, va ser conquistada pels cristians en 1243 i fins a 1318 el poder ho va ostentar un cabdill o ra´is. La història d’estos segles fins als reis catòlics, primer baix domini castellà i des de 1296 baix domini de la corona d’Aragó, ve marcada per la seua situació fronterera amb el regne Nassarita de Granada, i el que és més important, el que la població va continuar sent majoritàriament islàmica. Muhammad-al-Ssafra-al-Qirbiliani va ser un metge crevillenti d’esta època la fama del qual li va portar a les corts de Granada, Fes i El Marroc.
Baix el posterior control del Duc de Maqueda, Crevillent va anar creixent a l’empara d’una agricultura de secà molt pobre, buscant amb afany aigua en l’interior de la seua serra per mitjà de perforacions per mitjà de mines. Després de l’expulsió morisca en 1609, la població es va reduir a un terç, entrant en una crisi de què no es va recuperar fins ben avançat el segle XVIII. En este mateix segle se li va concedir el títol de vila per la seua fidelitat a la causa borbònica en la guerra de successió. L’esdevindre històrics en els segles XIX i XX, té la seua raó en l’evolució d’aquella artesania de l’espart i del jonc que va evolucionar a una potent indústria de la catifa a Crevillent.

 

Enllaços relacionats: